Per part de l’administració s’està duent a terme una intensa activitat d’inspecció i control d’aquest tipus d’habitatges que actuen sense llicència. A banda de la regulació específica de l’activitat, el que abordem és la problemàtica generada pel mercat d’ establiments d’habitatges d’ús turístics il·legals actual envers els propietaris de l’habitatge que està arrendat.
Cada vegada hi ha més llogaters amb contractes de llarga durada que per fer una economia o per arribar a final de mes, els relloguen com a habitatges d’ús turístic sencers o per habitacions sense demanar autorització per part del propietari dels pisos, sense deixar de banda, la conflictivitat social i veïnal que generen a les comunitats de veïns.
Una vegada iniciat un expedient d’inspecció basat en la pròpia activitat publicada en plataformes i constatada per l’administració, moltes vegades les comunicacions són rebudes en el propi habitatge i l’arrendador és l’últim en assabentar-se.
Això comporta que, per defecte de comparecència i al·legacions en defensa del seu dret, l’expedient administratiu es resolgui sense saber que el propietari és aliè a la situació. De fet molts propietaris se n’assabenten amb una primera comunicació d’un expedient sancionador que resulta pràcticament imparable. Les sancions són considerables i és indispensable fer els recursos corresponents de forma puntual i ràpida.
A més, si el contracte d’arrendament sotscrit no permet la cessió o subarrendament, comporta una causa de resolució del propi contracte d’arrendament que s’ha d’instar amb la corresponent demanda declarativa civil.
Si vol saber-ne més al respecte, o es troba en aquesta situació, no dubti en contactar-nos per poder assessorar-lo de forma personalitzada.
