El Reial decret llei 29/2026: què canvia en el lloguer a Catalunya?

Des del 8 d'octubre de 2026 és vigent el Reial decret llei 29/2026, que introdueix noves mesures per protegir els llogaters i regular el mercat de l'habitatge, amb conseqüències importants també a Catalunya.

Pel que fa als contractes vigents, els llogaters poden sol·licitar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys, sempre que compleixin els requisits legals, entre els quals hi ha estar al corrent de pagament durant els vuit mesos anteriors. Fins al 31 de desembre de 2027, s'estableixen també limitacions a l'actualització de les rendes: si superen el màxim de l'índex estatal aplicable, no es poden incrementar; en la resta de casos, l'augment no pot superar el 2% si no hi ha un nou acord.

En els nous contractes, es reforcen els drets dels llogaters: no se'ls poden repercutir impostos associats a l'habitatge ni exigir assegurances d'impagament. Les garanties addicionals es limiten, amb caràcter general, a dues mensualitats en els contractes d'habitatge habitual i a una en els temporals.

El lloguer de temporada també es regula més estrictament. Cal justificar i acreditar la causa temporal, i la durada general no pot superar els dotze mesos, llevat que la causa justifiqui una durada superior. L'encadenament injustificat de contractes pot comportar que es considerin d'habitatge habitual. En el lloguer per habitacions, la suma de les rendes no pot superar la del pis sencer.

A Catalunya, aquestes mesures complementen la Llei 11/2025, que ja havia reforçat el control dels lloguers temporals i per habitacions, especialment en zones tensionades. La nova regulació estatal amplia les garanties i exigeix revisar les condicions dels contractes, tenint en compte el règim transitori dels ja signats.

El Reial decret llei 29/2026 va ser convalidat per la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el 12 de novembre de 2026, segons l'acord publicat al BOE el 13 de novembre de 2026 (BOE-A-2026-23755). Per això, tant propietaris com llogaters han de conèixer els nous drets i obligacions i tenir en compte les disposicions transitòries i les possibles modificacions normatives posteriors.